Hola! He fet diverses proves per aconseguir aquesta imatge, és la que més m’ha agradat. Què us sembla? Jo la trobo força potent, m’agrada el contrat de colors amb l’edició de la foto original. He de treballar el tema del reflexe de la finestra, i posar una tela…
Hola! He fet diverses proves per aconseguir aquesta imatge, és la que més m’ha agradat. Què us sembla? Jo…
Hola!
He fet diverses proves per aconseguir aquesta imatge, és la que més m’ha agradat. Què us sembla? Jo la trobo força potent, m’agrada el contrat de colors amb l’edició de la foto original. He de treballar el tema del reflexe de la finestra, i posar una tela negra perquè no es vegi res a través de la finestra, aquí ho he borrat amb photoshop i es nota una mica.
Durant el procés que hem desenvolupat fins ara, sempre he pensat que les fotos serien a través de la finestra però dins de l’habitació. És per això que feia tant d’èmfasis amb la llum. No sé si provaràs alguna cosa del Nil dintre de l’habitació.
Per altra banda, no acabo d’entendre el que proposes amb el reflex a la finestra, vols jugar amb ell o no?
Hola! Després dels comentaris de l’Anna he acabat de resoldre algunes complicacions que tenia. La meva idea era mostrar el Nil, però després de reflexionar he acabat compartint la seva opinió: “hauria estat bé veure de quina manera serà fotografiat el Nil per tal de preservar la seva intimitat, ja que avui dia és menor i més endavant no saps si voldrà haver-se fet aquestes imatges“. La solució que he trobat per preservar la identitat del Nil ha estat cobrir…
Hola! Després dels comentaris de l’Anna he acabat de resoldre algunes complicacions que tenia. La meva idea era mostrar el Nil, però després de reflexionar he acabat compartint la seva opinió: “hauria estat bé veure de quina manera serà fotografiat el Nil per tal de preservar la seva…
Hola! Després dels comentaris de l’Anna he acabat de resoldre algunes complicacions que tenia. La meva idea era mostrar…
Hola!
Després dels comentaris de l’Anna he acabat de resoldre algunes complicacions que tenia. La meva idea era mostrar el Nil, però després de reflexionar he acabat compartint la seva opinió: “hauria estat bé veure de quina manera serà fotografiat el Nil per tal de preservar la seva intimitat, ja que avui dia és menor i més endavant no saps si voldrà haver-se fet aquestes imatges“.
La solució que he trobat per preservar la identitat del Nil ha estat cobrir la seva cara amb una màscara de l’Spiderman, per què? Aquest personatge és el seu preferit, i a banda, socialment està relacionat amb els nois. Així que, faré totes les fotografies amb la màscara posada també per mostrar aquesta “incoherència” social. Les fotografies seran en blanc i negre, menys el Nil que el posaré en color, però jugaré amb la saturació.
Per altra banda, tenia el mateix problema d’identitat amb la peça de videocreació. Així que faré un arxiu amb totes les pertinences del Nil que són considerades “de nena”, faré un muntatge i les projectaré en bucle amb música alegre. Les imatges en blanc i negre i la música energètica contrastaran molt bé amb el missatge. Aquest missatge s’entendrà perfectament, perquè abans d’arribar a la videoinstal·lació, el públic haurà vist la sèrie fotogràfica.
Hola, Isabel,
Crec que aquesta màscara et pot ajuda. Com dius et funciona en l’àmbit conceptual i en l’àmbit estètic és de colors molt vius que, si finalment en postproducció només realces els colors del Nil, pot donar-li molta més presència. Depèn de com realitzis les fotografies, també pots provar al fet que el Nil surti de 3/4 i potenciar l’acció no el subjecte. T’aconsello que facis proves.
Has pogut estudiar com et va millor la llum per a fer les fotos a la finestra? Estaria bé començar a veure alguna imatge, a través de la finestra, amb els elements d’attrezzo que utilitzaràs per veure colors, llum, composició…
Continuem en contacte,
Una forta abraçada.
Debatcontributions 3el PAC 2 / FASE 1 – Assenyalar un punt
Maria-Emma Navarro Formenti says:
Visibilitat: Públic
Hola Isabel!
Trobo molt interessant el punt de partida per generar el projecte. He de dir que el recorregut fotogràfic de la primera opció perd força amb l’impactant tracte que vols generar en la segona. Com bé dius, l’abús a la infància es genera per desgràcia amb prou facilitat. L’altre dia just hi parlava, amb persones del meu voltant, la de quantitat de persones que en la infància han tingut experiències devastadores a nivell abusiu.
És important que des del costat artístic i personal hi hagi veus que vulguin tractar-ne el tema per visibilitzar i aportar consciència. M’encantaria veure com desenvolupes la videoinstal·lació a través de dites imatges. El terme subtil trobo que està ben mirat ja que al tractar-se d’un tema tant esgarrifador la poètica pot ajudar a no marxar a la lectura literal.
Ànim! Crec que tens entre mans una joia, ja que l’art és posició i és reivindicació.
Primer de tot, voldria compartir la teva opinió quant a la necessitat de reivindicar i donar visibilitat a un tema del qual hauria de ser quelcom no donés a parlar amb qualsevol punt de vista negatiu.
Les dues propostes, doncs, em semblen molt encertades per a donar a conèixer una perspectiva disposada a manifestar una alteració dins l’àmbit que pogués permetre obrir la ment del públic, i així permetre un desenvolupament sobre aquest.
Així doncs, com a proposició tan sols voldria afegir una possible aportació del públic cap a l’exposició, per saber, d’aquesta manera, els motius als quals ens enfrontem.
Primer de tot, agraïr a la Maria-Emma i a l’Alba els seus comentaris.
Finalment, he prés la decisión de dur a terme la primera proposta, una exposició fotogràfica. Però, a banda, vull ampliar la idea i realitzar també un treball videogràfic sobre el mateix tema. La meva idea es treballar amb les mateixes imatges i fer una peça de videocreació i muntar una videoinstal·lació immersiva.
He triat aquesta proposta pequè és amb la que em sento més còmode, la que visc de més aprop, i hi tinc certa “experiència” . També crec que és una bona oportunitat per ensenyar i proporcionar eines al meu fill per afrontar i parlar d’aquestes situación incòmodes.
L’exposició tindrà dues parts: la primera fotogràfica, realitzaré una selecció de 5-10 fotografies sobre la temàtica: La disidència sexual i el gènere . I una segona part, on faré un muntatge d’aquestes mateixes fotografies acompanyades d’un fil musical. Aquesta peça serà la part principal de la videoinstal·lació immersiva. És a dir, tots dues propostes es complementaran.
Moltes gràcies!
Bon dia, La meva idea és crear un projecte fotogràfic sobre un tema concret, el gènere i les dissidències sexuals en edat infantil. Voldria treballar amb la fotografia i les possibilitats artístiques i reivindicatives que pot oferir. En relació als referents, m’interessa la feina d’artistes com Gertrude Käsebier, Santiago Sierra i Núria Güell pel seus projectes reivindicatius i l’ús de les tècniques. La meva intenció és treballar en un espai públic relacionat amb la infantesa i l’entorn educatiu, un lloc…
Bon dia, La meva idea és crear un projecte fotogràfic sobre un tema concret, el gènere i les dissidències sexuals en edat infantil. Voldria treballar amb la fotografia i les possibilitats artístiques i reivindicatives que pot oferir. En relació als referents, m’interessa la feina d’artistes com Gertrude Käsebier,…
Bon dia, La meva idea és crear un projecte fotogràfic sobre un tema concret, el gènere i les dissidències…
Bon dia,
La meva idea és crear un projecte fotogràfic sobre un tema concret, el gènere i les dissidències sexuals en edat infantil. Voldria treballar amb la fotografia i les possibilitats artístiques i reivindicatives que pot oferir.
En relació als referents, m’interessa la feina d’artistes com Gertrude Käsebier, Santiago Sierra i Núria Güell pel seus projectes reivindicatius i l’ús de les tècniques.
La meva intenció és treballar en un espai públic relacionat amb la infantesa i l’entorn educatiu, un lloc comú on puguin trobar-se i associar-se. Per aquest motiu tinc en ment dos espais didàctic, la biblioteca o l’escola.
Partint d’un context cultural i social que ens afecta com a comunitat, i que part d’aquesta, impossibilita la llibertat d’expressió de molts infants assenyalant-los i coaccionant-los.
Debatcontributions 1el PAC1. Fase1: Remuntar el riu com un salmó
Anna Cuscó Fransi says:
Visibilitat: Públic
Hola Núria com estàs,
Primerament trobo molt interessant el projecte escollit, crec que té molt a dir i és molt enginyiós abastant una problemàtica important.
En general he trobat que és una bona exposició de la demanda del treball que ens demanaven, però tot i així remarcaré alguna cosa:
La fitxa tècnica potser he trobat que se li podria afegir alguna dada més, com especificar els formats, tipus d’obra, localització i on es troba l’obra, però potser no està tot documentat…
En el que m’afecta i el que afecto, entenc que és des del punt de vista de l’autora i realment ho exposes d’una manera molt clara però potser em faltaria l’enfoc d’algun tema com per exemple el del fet que ha de ser un home el que escriu la carta perquè a Cuba no està permès el matrimoni homosexual, el fet també de que l’home que finalment es casa amb ella, a canvi de que li paguin tots els tràmits burocràtics, ha d’estar a la seva disposició per a qualsevol demanda que ella tingui sobre ell… i això porta a temes importants que d’alguna manera ja descrius. El fet també que les dones que venen el seu cos pel sexe a canvi de diners, ella les considera les més expertes al moment de parlar d’amor, ho trobo molt interessant, però a la vegada l’home també s’està prostituint metafòricament a canvi de diners, i com a única possibilitat de llibertat, que en aquest cas és art, i tot és molt transparent i clar, però les realitats tenen que ser molt dures, amb tot el comerç i negoci que es pot fer a causa d’aquesta problemàtica.
Els altres apartats els he trobat molt raonables, tot i que potser hi he trobat algun fallo d’ortografia que s’hagués pogut corregir revisant per segon cop el document, però a mi també em passa…
I per últim, he trobat molt rellevant que el vídeo estigués censurat, en diferents pàgines web.
Felicitats per la feina!
Ja et dic, ho he trobat de gran interès i ben desenvolupat.
Una de les obres i artistes que més m’ha fascinat i m’ha marcat, ha estat “Rhythm Zero” de Marina Abramovic. A dia d’avui, em continua fascinant l’atreviment de posar en perill la seva propia vida i seguretat en una performance. Marina Abramovic és una artista de performance ben coneguda que ha estat activa des dels anys 70. Una de les seves obres més controvertides és “Rhythm 0”, que va realitzar a Nàpols, el 1974. En “Rhythm 0”, Abramovic es va…
Una de les obres i artistes que més m’ha fascinat i m’ha marcat, ha estat “Rhythm Zero” de Marina Abramovic. A dia d’avui, em continua fascinant l’atreviment de posar en perill la seva propia vida i seguretat en una performance. Marina Abramovic és una artista de performance ben…
Una de les obres i artistes que més m’ha fascinat i m’ha marcat, ha estat “Rhythm Zero” de Marina…
Una de les obres i artistes que més m’ha fascinat i m’ha marcat, ha estat “Rhythm Zero” de Marina Abramovic. A dia d’avui, em continua fascinant l’atreviment de posar en perill la seva propia vida i seguretat en una performance.
Marina Abramovic és una artista de performance ben coneguda que ha estat activa des dels anys 70. Una de les seves obres més controvertides és “Rhythm 0”, que va realitzar a Nàpols, el 1974.
En “Rhythm 0”, Abramovic es va mantenir immòbil durant sis hores en una galeria, amb una taula al costat on hi havia setanta dos objectes, incloent-hi una rosa, una ploma, un escalpel, una pistola i una bala, entre d’altres. Va convidar el públic a fer servir els objectes com volguessin amb ella, indicant que no es resistiria ni es defensaria de cap manera.
Inicialment, els membres del públic van ser reticents i van explorar els objectes amb precaució, però amb el temps van anar fent servir els objectes de manera més agressiva i violenta. Fins i tot, van carregar la pistola i la van apuntar. L’obra va acabar quan van passar les sis hores i Abramovic es va moure per primera vegada, indicant que l’obra havia acabat.
En general, la relació d’Abramovic amb els límits en l’art és complexa i polèmica, i ha generat moltes discussions i debats. No obstant, la seva obra continua sent considerada una de les més influents i impactants en la història de la performance.
Debatcontributions 1el Sobre la taula: Isabel Costa/Marina Abramovic/Rhythm Zero
Anna Domingo Enrich says:
Visibilitat: Públic
Hola, Isabel,
Molt bona aportació. És molt interessant el vincle que té molta part de la feina de Maria Abramovich amb la mort.
Formeu part de la comunitat? Accés per veure més publicacions.
Aquest és un espai de treball personal d'un/a estudiant de la Universitat Oberta de Catalunya. Qualsevol contingut publicat en aquest espai és responsabilitat del seu autor/a.
Hola, Isabel,
Molt bon material!
Durant el procés que hem desenvolupat fins ara, sempre he pensat que les fotos serien a través de la finestra però dins de l’habitació. És per això que feia tant d’èmfasis amb la llum. No sé si provaràs alguna cosa del Nil dintre de l’habitació.
Per altra banda, no acabo d’entendre el que proposes amb el reflex a la finestra, vols jugar amb ell o no?
Endavant,
Quedem a l’espera de veure més material.
Una abraçada.